El vent es produeix quan hi ha canvis de pressió i temperatura entre masses d’aire. Quan més juntes estan les isòbares, més vent fa. Això és degut a que el gradient (diferència) de pressió és molt gran.
Així, hem de tenir en compte el següent:
  • Als anticiclons, les isòbares es troben molt separades, el que indica que els vents són molt fluixos.
  • A les depressions, les isòbares es troben molt juntes, el que indica vents molt forts.

Segons la direcció d’on bufa el vent, a Catalunya reben un nom genèric que va lligat a la rosa dels vents.
rosa dels vents.jpg
L’aparell destinat a mesurar la velocitat del vent és l’anemòmetre. El tipus més utilitzat és l’anemòmetre de cassoles o girouette i la unitat que es fa servir per mesurar la velocitat del vent és el nus (1 nus = 1 milla marina/hora = 1,852 quilòmetres/hora). D’altra a, la intensitat del vent es recull en l’**Escala de Beaufort**.
Així, cal tenir en compte que la intensitat del vent ens permet tenir informació sobre l’estat de la mar i, per tant, de l’alçada de les onades. Aquesta informació es recull a l’**Escala de Douglas**. De fet, conèixer la força del vent i l’estat de la mar són fonamentals per poder realitzar una navegació segura.

D’altra banda, hi ha altres vents més locals que es generen a la costa a causa del desigual escalfament de la terra i el mar, és el que anomenem brises. Les brises es donen durant tot l’any però són més acusades durant la primavera i l’estiu, quan es dona el fenomen de la marinada i el terral.marinada i terral.jpg